Hospitalitat del Bages de la Mare de Déu de Lurdes. Llibre de visites

Este Libro de visitas pertenece a Benita Santamaria




 Inicio| Siguiente página


 Registros: 15 | Actualmente: 15 - 6Nueva entrada
 
15


Nombre:
Janaye (ngelvih5n@mail.com)
Fecha:jue 28 abr 2016 14:39:06 CEST
Asunto:scCCfFiUFxZt
 

Sta cosa era vecchia e nota da tempo, senza contare che %26#%26t;02spider2ruman8#8221; è chiaramente finto visto che non ha svelato nulla di nuovo è servito ai Tg come butade per gettare fumo negli occhi durante la ratifica del trattato di lisbona o velsen no dei 2 francamente non ricordo.

 
 
14


Nombre:
Olivia (e.yaxagh@nic.cn)
Fecha:jue 28 mar 2013 17:58:25 CET
Asunto:EqhfZnMGZzhXBv
 

I wanted to jot down a note in order to esrxeps gratitude to you for some of the stunning points you are showing at this website. My incredibly long internet look up has finally been recognized with reliable facts and strategies to write about with my colleagues. I would claim that most of us readers are very much fortunate to be in a really good network with very many marvellous professionals with very helpful suggestions. I feel rather privileged to have encountered your site and look forward to tons of more fabulous minutes reading here. Thanks a lot once more for everything.

 
 
13


Nombre:
montse Braquets Tristany (@montse@braquets.cat)
Fecha:mar 05 mar 2013 18:11:17 CET
Asunto:enyorança ?
 

M'agrada. He viatjat per aquesta web... i he pensat que feia un petit "bermut" de lo que serà el següent peregrinatge al mès de maig.

Fins aviat a tothom.

 
 
12


Nombre:
voluntari (benitasc2002@yahoo.es)
Fecha:mié 10 mar 2010 21:48:19 CET
Asunto:Lurdes camí d’esperança
 

Els que hem tingut la sort de peregrinar a Lurdes, atrets per qui sap les motivacions internes de cadascun, però potser tots amb un desig ferm: la necessitat d’un canvi en les nostres vides, al costat de la Gruta, postrats humilment als peus de La nostra Senyora, entre llàgrimes li hem obert el nostre cor, em experimentar emocions que mai es podran oblidar. Llavors mires a la teu voltant i veus a tantes persones resant fervorosament o contemplant, persones tan distintes d’unes altres, que es diria que Déu ens ha citat allí per mitjà de Maria, perquè tinguem una trobada de fe. I com es transforma la nostra vida, quina noves esperances per a l’ésser humà.....
ESPERANÇA d’aquell malalt ressentit i amargat, que ha trobat la pau i l’alegria i ha après a buscar al Senyor en els moments difícils que travessa, i Ell li ha donat conformitat per a dur la seva malaltia dignament i amb paciència.
ESPERANÇA d’aquell minusvàlid que s’ha repetit moltes vegades que la seva vida no té sentit, però amb l’ajuda de Déu i La nostra Senyora ho ha trobat, Ell li ha donat la llum per a guiar la seva vida, a través de les persones que ha posat al seu costat, que de vegades limitades com ell, li han donat exemple de lluita superació, ganes de viure, d’integrar-se en la societat i en definitiva de sentir-se persona.
ESPERANÇA dels cridats sans. Quina lliçó ens donen totes les persones malaltes. Quins desagraïts som, sempre insatisfets, queixant-nos per tot, ja fins i tot per vici, quan d’única cosa que hem de fer és avergonyits, donar gràcies a Déu pel que tenim i demanar-li perdó per tantes oportunitats com se’ns brinden per a poder fer una mica pels altres però que no ho fem per estar excessivament preocupats per nosaltres mateixos. Mantenir-se esperançats és tasca difícil, però el fonament de la nostra esperança està que el Senyor desitja que recomencem de nou cada vegada que fracassem, en la nostra lluita diària i en tots els àmbits de la vida. Si ho fem així, eliminarem de la nostra vida el desànim i Ell ens donarà forces per a aixecar-nos i seguir endavant.
Posa’t en camí viu i els teus ulls veuran de nou la flor que està florint

 
 
11


Nombre:
Pregària d'un soldat mort (benitasc2002@yahoo.es)
Fecha:mié 24 feb 2010 12:50:43 CET
Asunto:el camí vers la Pasqua
 

Pregària d'un soldat mort
Escolta'm, Déu meu, jo no havia parlat mai amb Tu!
Avui voldria saludar-te. Com va, això?
No sé si ho saps, em deien que no existies,
i jo, pobre de mi, vaig creure que era veritat.
Mai no havia mirat la teva gran obra,
però ahir, des d'aquell cràter que va fer un obús,
vaig veure el teu cel ple d'estrelles
i vaig comprendre que m'havien enganyat.
Ja és ben curiós:
en aquest terrible infern
he trobat la llum per mirar la teva Faç.
Després d'això, no tinc moltes coses per dir-te,
sinó només que estic content d'haver-te conegut.
Després de mitjanit hi haurà l'ofensiva,
però no tinc por. Sé que tu vetlles.
El senyal! ...Bé, Déu meu, me’n haig d'anar...
T'he agafat afecte...
Et voldria dir encara que, com ja saps, la lluita serà dura,
i potser aquesta nit trucaré a la teva porta.
Encara que mai no havíem estat amics,
¿em deixaràs entrar si vinc a veure't?
Mira, estic plorant.
Veus, Déu meu?
Estic pensant que ja no sóc dolent.
Bé, Déu meu, me n'haig d'anar.
Bona sort!
És estrany, però ja no em fa por la mort.
Un soldat anònim mort durant la Segona Guerra Mundial.
Ara comencem el camí vers la Pasqua. Un bon moment per renovar la teva amistat amb Déu. Per molt malament que estiguis no hi ha comparació amb un camp de batalla com el que va viure el nostre amic soldat anònim. Des del cràter de l’obús, mirant el firmament, va deixar-se seduir per Déu. Estiguis en els forats que estiguis, mira amunt, si us plau, i prega.

 
 
10


Nombre:
la creu (benitasc2002@yahoo.es)
Fecha:lun 15 feb 2010 23:35:03 CET
Asunto:pregària
 

"Pren la teva creu"

Aquest dimecres s’inicia la Quaresma, aquell temps que ens ha de portar fins a la commemoració de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús. Ell ens va dir: "Pren la teva creu" (Mc 8:34, Lc 9:23). No ens cal anar gaire lluny per buscar-la. Tard o d’hora tenim a les nostres mans una creu, i el nostre treball és reconèixer-la. Per a cada un de nosaltres els misteris de dolor seran diferents. Potser va ser una trobada desafortunada amb un amic, la persona a qui estimo o un enemic declarat. Potser una malaltia o un triomf mal paït. Ens cal intentar veure la nostra vida a través dels ulls de la fe, i confiant en Déu i la seva providència treure allò bo que hagi sorgit dels esdeveniments més dolorosos.
«A vegades, el buit interior de la pròpia inconsistència em condueix a estar simplement respirant en presència de Déu (...). Inspiro amb la paraula "Jesús" i expiro amb el nom de les persones amb les qual vull estar present en Déu»
(C. Kauffmann).

Vaig, poc a poc, asserenant-me.
Ara i aquí Déu em mira i em sosté amb amor.
Ho recordo i ho medito durant uns moments

El lloc on sóc pot ser un petit Sinaí de trobada amb ell. Em disposo a entrar descalç en el silenci que anuncia la seva presència.

 
 
9


Nombre:
Testimoniatge de pregària (benitasc2002@yahoo.es)
Fecha:sáb 13 feb 2010 20:42:18 CET
Asunto:Set de Déu
 

. Testimoniatge de pregària
Set de Déu: (Martin Luther King)

Després d’un dia particularment fatigós, vaig anar-me’n a dormir molt tard. La meva dona ja s’havia adormit, i jo estava a punt d’abatir-me, quan el telèfon sonà. Una veu irritada digué: “Escolta, negrot, hem pres mesures respecte a tu. Abans de la setmana que ve maleiràs el dia que vas venir a Montgomery”. Vaig penjar, però ja no vaig poder dormir. Semblava com si tots els temors m’haguessin caigut al damunt tort d’una. Havia arribat el punt de saturació.
Vaig saltar del llit i vaig començar a caminar per la cambra. Finalment vaig entrar a la cuina a escalfar un pot de cafè. Estava disposat a abandonar-ho tot. Vaig provar de pensar en una manera d’esfumar-me de tot aquells parament sense semblar un covard. En aquell estat d’abatiment, quan el meu coratge gairebé havia mort, vaig determinar el presentar el meu problema a Déu. Amb el cap entre mans, vaig inclinar-me sobre la taula de la cuina tot pregant amb veu alta. Les paraules que deia a Déu aquella nit són encara vives en la meva memòria. “Sóc aquí prenent posició per allò que crec que és la justícia. Però ara tinc por. La gent em tria perquè sigui llur capità i, si em presento al davant d’ells mancat de força i coratge, també ells s’aclofaran. Estic al límit de les meves forces. No em queda res. He arribat al punt en què ja no puc fer-hi front jo tot sol”.
En aquells instant vaig experimentat la presència de la divinitat com mai abans d’aleshores no l’havia experimentada. Semblava com si pogués sentir la seguretat encalmadora d’una veu interior que em deia: “Pren posició per la justícia, pren posició per la veritat. Déu està al teu costat sempre”. Gairebé a l’acte vaig sentir que els temors m’abandonaven. Desaparegué la meva incertesa. La situació exterior continuava essent la mateixa, però Déu m’havia donat la calma interior.

 
 
8


Nombre:
csb (@benitasc2002@yahoo.es)
Fecha:vie 08 may 2009 23:13:44 CEST
Asunto:sentir l’amor de Lurdes
 

És vibrar el instant, davant de l’emoció de sentir la meravella de la creació que ens envolta.
És fluir amb el vol de cada minut que transcorre
És assaborir intensament cada llampada del dia, fent-se de dia amb la sorpresa d’un nen i vesprejant amb la saviesa d’un ancià
És donar la benvinguda vivificant a l’etern avui que ens visita, llavor d’un ahir i demà plens d’un aquí i ara.
És saber donar el millor, és vibrar de bondat, com la màxima expressió de la nostra capacitat de Ser.
És gaudir la bellesa oberta, coberta i encoberta en tot el que ocorre
És desafiar-s’hi mateix en les diversitats nominades d’adversitats.
És aprendre, créixer, evolucionar i transformar-nos en un ésser cada vegada major perquè discerneix seu existir.
És estimar intensament en acariciar l’ànima.
És escoltar en silenci el llenguatge de l’amor.
És perdonar sense rèplica, és aspirar la presència de l’altre, un mateix.
És besar amb devota passió a qui estimem, per ser creació de Déu.
És contemplar preveure plàcidament l’alegria d’un nen.
És escoltar l’adolescent estimant sense judici,seny les seves inquietuds.
És acompanyar amb gratitud-lloança i goig la màgia del ancian@
És comprendre el amig@ en l’adversitat i, encara que es tingui mil arguments per contradir-lo o justificar-lo, finalment només escoltar-ho.
És abrigar-nos amb la tendresa brollada del cor.
És tenir la capacitat de complaure’ns davant de les victòries
És vibrar i bategar, és estimar i gaudir, és contemplar i superar, és donar i acceptar, és ser i romandre.
És sentir que el nostre avui és l’únic que tenim per manifestar plenament el nostre Ésser universal.
És respirar l’aroma del nostre retorn a la llar
És un també infinit.................

 
 
7


Nombre:
Montse Braquets Tristany (@mbraquets@gmail.com)
Fecha:mar 14 abr 2009 19:41:48 CEST
Asunto:"com a casa "
 

Durant una vida, vivim moments de tota mena, engoixes, dolor, al.legries,etc.etc. (benestars i malestars), peró... la satisfacció mès plena i gratificant , que fins ara he viscut, és la que VIVIM DURANT 4 DIES A LURDES cada any, els que tenim la sort de poder-hi anar. Sempre penso, que tan de bo, TOTHOM, petit i gran, tingues aquesta oportunitat i pogues testar uns pocs dies a la seva vida d'aquesta JOIA. Val la pena,
Moltes gràcies a tothom

 
 
6


Nombre:
Rosa Mª (@rosasitjes@hotmail.com)
Fecha:lun 09 mar 2009 10:08:40 CET
Asunto:presencia
 

Visito molt sovint la web no escric gaire,per no ser un mololeg, suposo que de visites en son moltes i ganes d´escriure poques, es bastan normal. Lourdes es, ha sigut i serà, sempre molt especial per mi.
Ara no vaig amb l´hospitalitat del bages vaig per lliure, això si, amb malalt incluit.
Aquest any i anirè si Deu vol la primera quincena de Maig pregarè molt per tots i perque el vostre pelegrinatge us vagi molt bé.
Units per la pregaria us recorda. Rosa María

 
 


 Inicio| Siguiente página